Col•locació d'implants amb poc os en sentit vertical: tècniques quirúrgiques complementàries

Els implants dentals són sempre els mateixos, el que va a variar serà la tècnica de col·locació de l'implant dental en funció de si existeix o no suficient os en alçada, en base a això haurem de fer diferents intervencions. A continuació, us expliquem cadascuna d'elles.

Elevació de si maxil·lar

Hi ha dues tècniques diferents (aquestes tècniques serveixen per realitzar un augment d'os en sentit vertical i són exclusives del maxil·lar superior)

Elevació de si de Caldwell luc

Elevació de si de Caldwell luc (o tècnica traumàtica) consisteix a realitzar un abordatge quirúrgic que es practica a través d'una finestra lateral (accés tipus Caldwell-Luc). Es realitza un penjoll a gruix total mitjançant una incisió supracrestal que permeti delimitar la paret lateral del si maxil·lar. Un cop delimitada aquesta estructura es realitza una «finestra quirúrgica» que es perfila a través d'una osteotomia amb maduixa rodona de diamant. Una vegada que s'insinua la membrana sinusal a través de la osteotomia, es procedeix a fracturar cap a dins la «finestra quirúrgica» de manera que la seva aresta superior actuï com una frontissa, traslladant cap apical el nou sòl del si maxil·lar.

Durant aquest delicat procediment s'ha de procurar no perforar la membrana de Schneider, que s'ha d'anar enlairant lentament mitjançant instruments especialment dissenyats per a aquest propòsit, perquè així acompanyi la finestra òssia i quedi inclosa en l'espai de la nova configuració del si maxil·lar. Un cop desplaçada la membrana òssia amb la membrana de Schneider procedim a col·locar el material de farciment dins del si maxil·lar, simultaniejant o no, segons la situació clínica, la col·locació dels implants.

Finalment, i abans de procedir a la sutura del penjoll, s'aïllarà la cavitat quirúrgica per mitjà d'una membrana barrera, que exclogui les cèl·lules del compartiment connectiu procedent del penjoll.

La tècnica de Caldwell luck o tècnica traumàtica es divideix, segons es simultaniege o no a la col·locació de l'implant, en:

• Immediata: col·locació de l'implant al mateix temps que es realitza l'elevació del si.
• diferida: col·locació de l'implant un mínim de 6 mesos després de realitzada l'elevació del si.

L'elecció d'una o altra tècnica s'ha de basar en l'altura òssia preoperatòria disponible i en la possibilitat de col·locar el / s implant / s amb estabilitat primària.

Indicacions de la tècnica de Caldwell luc

Quan volem augmentar la disponibilitat òssia vertical a la zona posterior del maxil·lar superior en l'àrea subjacent al si maxil·lar de manera que sigui possible la col·locació d'implants iguals o majors de 10 MM7. 

Elevació de si atraumàtica de summers (o crestal)

Quan l'elevació de si maxil·lar ha de ser relativament petita s'utilitza la tècnica d'elevació de si maxil·lar a elecció serà per via crestal o tècnica de Summer.

L'elevació per via crestal és un abordatge quirúrgic que preveu una elevació parcel·lar del pis del si maxil·lar, la qual pot també ser múltiple depenent de l'extensió de la cresta edèntula i del nombre d'implants que seran posicionats. 

Aquest tipus d'abordatge es utilitzat actualment per edentulismos parcials dels sectors laterals del maxil·lar superior. A aquest nivell la qualitat òssia, no sol ser elevada (tipus II o IV) com per crear problemes d'estabilitat primària dels implants, a més l'evolució de la forma dels implants de cilíndrica a cònica (root form) permet utilitzar-los per a l'expressió i la compactació òssia per tal d'obtenir una major estabilitat primària.

 La metodologia és predictible quan l'alçada de la cresta òssia residual és d'almenys 5 mm d'alçada i 6 mm de gruix, per a així permetre l'obtenció de l'estabilitat primària de l'implant. 

Antigament, l'elevació del si maxil·lar per via crestal presentava indicacions més limitades en relació a l'elevació per via lateral, que és l'altra alternativa quirúrgica utilitzada quan els requeriments d'elevació de si són més grans. Això és degut al fet que els implants utilitzats abans, eren de superfície llisa i tenien una supervivència a mig i llarg termini que depenia enormement de la seva longitud.

En l'actualitat l'elevació de si per via crestal ha tingut un creixent èxit, a causa del desenvolupament d'implants la superfície permet garantir un major percentatge de "bone implant contact" (BIC, contacte os implant) la qual cosa, permet aconseguir l'èxit clínic a mitjà i llarg termini, fins i tot amb implants no especialment llargs.